Dizionari e banche dati

  • 128 

Dizionères e banches di dac

DIZIONÈRES MODERGN

DILF

Il DILF - Dizionèr talian-ladin fascian - l é n dizionèr modern e normatif, del standard ladin-fascian; chest vel dir che l vel portèr dant n model de lengaz comun per duta Fascia. Tel DILF l repertorie lessical tradizionèl registrà ti dizionères descritives l é stat smaorà con n gran numer de oujes modernes documentèdes te la produzion linguistica d’aldidanché.

La verscion eletronica, che corespon a la terza edizion del DILF (2013), la é stata lurèda fora da la firma Smallcodes de Firenze, daite de la infrastrutura TALL per l tratament automatich del lengaz ladin.
Per l svilup del DILF vegn tout ite paroles de la banca de dac de neologia NEO, dal lessich gherdener adatà al fascian e da n corpus de materièl scolastich.

DLS

Apede al DILF, se pel consultèr online ence l Dizionar dl Ladin Standard,che l é n vèrech de gran emportanza tel prozes de standardisazion del ladin dolomitan. L DLS registra i ciavezins per Ladin Standard con apede la paroles corespondentes ti idiomes de val; sun la basa de chestes, do n sistem articolà de criteries, se rua a otegnir la forma standard; de vigni ciavezin vegn dat ence la traduzion per talian e per todesch, lengac de adstrat de la valèdes ladines de la Dolomites.

VoLF - VOCABOLÈR DEL LADIN FASCIAN

L Vocabolèr del ladin fascian se tol dant de portèr a compiment n projet lessicografich pissà ja ti egn Sessanta, projet che aea la finamira de realisèr n “Liber de la paroles” che tole ite l lessich del ladin fascian te sia maor varietèdes - moenat, brach e cazet - che aessa cognù didèr do tel meter en esser l ensegnament del ladin a scola e a dèr na responeta al debesegn de renforzèr l sens de identità e de unità de la comunanza ladina.

A desferenzia del DILF, l VoLF l é na opera lessicografica descritiva, n thesaurus che se tol dant de regoer e documentèr coche l é stat durà l patrimonie lessical del ladin fascian te duta sia varietèdes locales, tant tel scrit che te la comunicazion a ousc. I obietives che l se met dant l é na vijion unitèra del patrimonie lessical, de meter en relazion la formes locales a na moda che les posse vegnir entenudes e sparpagnèdes te duta la val e la integrazion de la regoetes lessicales che l é ja con oujes, segnificac e contesć che se troa a enrescir la fontènes scrites a scomenzèr dai prumes del Otcent enscin ai egn Setanta del Nefcent

Dal chest link (https://www.istladin.net/images/public/cms/files/cod_3433686695.pdf) se pel desćiarièr l pdf de la stampa provisora de la redazion de la letres A – B – C.

L PATRIMONIE LESSICAL TE LA BANCHES DE DAC

La informatisazion del patrimonie lessical ladin l é l resultat de n lurier de passa diesc egn portà inant dal ICL en colaborazion con de autra istituzions del raion ladin tel chèder del projet SPELL, che l revèrda soraldut la standardisazion del lengaz ladin.

N sistem de enrescida aldò (BLAD - Banca Lessicala Ladina) dèsc l met de consultèr duta la banches struturèdes del lessich tradizionèl de la varietèdes locales (fascian, badiot, mareo, gherdener, ampezan e fodom: zirca 90.000 schedes), i database informatisé di dizionères modergn di idiomes de val (fascian DILF, badiot e gherdener: passa 200.000 schedes), la banca dac zentrèla del standard (SPELLbase, da olache l é stat lurà fora la pruma verscion del dizionèr del ladin standard DLS: zirca 15.000 schedes), e la banches terminologiches spartides per ciamp tematich (en dut zirca 16.000 schedes).

  
Newsletter

Newsletter

Um stets den Kontakt zum Institut und dem Museum zu halten und stets auf dem Laufenden zu sein bitten wir Sie, sich für unseren neuen Newsletter-Service anzumelden.

Majon di Fascegn