Archivies online
Piata per la enrescida di documents de archivie
La ativitès didatiches les vegn portèdes dant per talian, o, per la scoles de Fascia, per ladin, ge sporjan ai bec n sostegn per la valorisazion de sia identità linguistica e teritorièla.
Scolina | Scola Populèra | ||
Scola Mesèna |
Scola Autes |
Contìes ladines
Vita da duc i dis e teritorie
Storia e sozietà ladina
Usanzes e tradizions
Percorsc storich-artistics
La Gran Vera 1914-1918
Museo Ladin | |
Sezion sul territorie del Museo | |
Mostra La Gran Vera | |
Teritorie de la Val de Fascia |
scola |
PERCORS |
olà |
CONTÌES LADINES |
||
1. La Crepa SpavidesLa contìa de la Crepes Spavides la sarà spilenèda tedant ai bec che, mudé te picoi morchies, i vegnarà tiré ite te ativitèdes de laboratorie. Se empararà a filèr l lumenous de la luna e a fèr scempies entreciaments, ence co la doura de picoi telees e de etres strumenc endrezé aldò. *Un an scì e un an no e demò te meisc spezifics; per la dates se oujer ai Servijes Educatives. |
||
2. Marisana e l fus de orTras la contìa La tousa valenta i picoi partezipanc sarà mené dai medemi protagonisć de la contìa a veder i ogec metui fora te vèlch sala, enveze te la seconda pèrt i podarà se sproèr te na deletegola atività pratica. |
||
3. Dò l troi de la contìesRAIDA de mesa na dì en colaborazion co la Utia de Gardecia N viac reèl e sćiantif tel maraveous ream de Re Laurin, che l menarà i bec dò l troi anter Ciampedìe e Gardecia e l ge contarà sie de la più bela contìes del Ciadenac. *Sun Ciampedie se rua co la forenadoa (contac e cosć no touc ite). |
||
4. L’era n'outa... Salvans, Bregostènes e etres amòFora per la sales de Museo i bec descorirà i lesc olache zacan se se passèa l saer, per dapò emparèr a cognoscer i personajes de la tradizion fascèna tras jeghes gustégoi, filmac e dramatisazions. *Se pel l meter adum col percors “Dò l troi de la contìes” (3). |
||
5. Magìa di simboi: la stria te pegnaLa fegures de la contìes de la tradizion viventarà l percors envers la descorida del leam veior anter l mond di omegn e la leges de la natura. Tras l’analisa di simboi, zipié o depenc sui èrc metui fora e la usanzes rituèles leèdes a chisc, se chierirà i segnes del magich te la cultura da duc i dis. |
||
6. Lejendes e fegures mitologichesNOVITÀ!!! Te la moderna sala multimedia i students podarà se fegurèr i personajes de la mitologia ladina, tras na ricostruzion de la fontènes de la tradizion a ousc, col didament de filmac, letura de contìes e la vijita a la sales del Museo. |
||
7. La Vivana e l cian. La reijes del mitNOVITÀ!!! Na neva e tecnologica instalazion multimedièla la porta dant a na vida del dut moderna na contìa veiora che palesea la natura più sconeta de la pruma jent da mont. L’atitivà menarà i partezipanc a cognoscer la reijes de la ziviltà ladina tras la descorida di secrec de la Vivèna te sia esprescion più antica. |
||
VITA DA DUC I DIS E TERITORIE |
||
8. Giacomina e sie amiscNa storia lurèda fora apontin per l’atività didatica, l’esplorazion de la sales del Museo, jeghes de moviment e cianzons darà l met de cognoscer i moments de laorazion che *Possibilità de jontèr apede la vijita al molin (13) e l laboratorie sul pan (11), a na vida da meter ensema n percors sun dut l prozess de trasformazion di prodoc. |
||
9. I lurieres de MessèlLa Contìa de Messèl de Simon de Giulio, che la conta del fèr con fegn, la doventa pre-test per cognoscer da vejin i bens de la cultura materièla metui fora te la sales e dò se dejoujer te jeghes e enrescides de grop. |
||
10. mie paìsc zacan e anchecondìN percors out a la descorida del teritorie fascian fora per la strèdes prinzipèles di paìjes da olache vegn i bec. Na selezion de retrac da zacan e na raida sul teritorie |
||
11. Pan un, pan doi, pan trei... Fèr pan te la tradizionI secrec de l’èrt del fèr pan i vegnarà descorii un a un col didament de na gustegola *Se pel l meter adum co la vijita al molin (13) e l’atività didatica “Giacomina e sie amisc” (8), a na vida da meter ensema n percors sun dut l prozess de trasformazion di prodoc. |
||
12. Chel dal formai…. Fèr formai zacan e anchecondìTe la mèlga de Fascia l’é la sezion del Museo de L Malghier olache vegn portà dant i moments de laorazion del lat aldò del sistèm tradizionèl per fèr smauz e formai, che l pel esser confrontà col sistem de produzion da anchecondì tras la vijita a la sales produtives de la mèlga aló apede. |
||
13. Śira molin, sièla e orc fin. Jon a veder l molinLa vijita scomenza fora dal Molin de Pèzol olache se pel amò veder la roa, i vegn e l sistem de trasmiscion de la trei gran rodes a pèles metudes a jir da la spenta de l’èga. Daìte enveze se podarà veder da vejin l sistem mecanich de funzionament del molin, duta la pèrts de la strutura e i èrc del moliné. *Per i più picoi se pel l meter adum co la ativitèdes didatiches “Giacomina e sie amisc” (8) e “Pan un, pan doi, pan trei… Fèr pan te la tradizion” (11), a na vida da meter ensema n percors sun dut l prozess de trasformazion di prodoc. |
||
14. L trùnden del rò. Jon a veder la sia de PenìaLa vijita a la sia de Penìa, la soula “a la venezièna” amò en doura te Fascia, la darà l met de la veder en atività e de analisèr delvers dut l mecanism. Se rejonerà amò apede del sfrutament del bosch te la storia col fèr referiment ence a la calamitèdes che l’à tout ite da pech. *Possibilità de jontèr apede la vijita a la sezion sul teritorie L Segat o l laboratorie
|
||
15. Dò l troi del legn. Dal bosch a la siaA partir da l’element primarie del bosch, se pea via n viac ludich de esplorazion e stimolazion sensorièla out a descorir e recognoscer vèlch essenza tipica de chest ambient. Amò apede, i sacotenc èrc metui fora e i suporc multimedièi che l’é te la sezion de L Segat i darà l met concret de emparèr a cognoscer da vejin i mestieres *Se pel l meter adum co la vijita a la sia de Penìa (14).
|
||
STORIA E SOZIETÀ LADINA |
||
16. Gé stae sai Pigui. Da la selesc al ferLa cognoscenza del ciaslir retich del Dos di Pigui e de chel che l’é stat troà lassù, darà l met de meter ensema la carateristiches e la ativitèdes prinzipèles de la vita del vilaje preistorich. Amò apede, chi che tolarà pèrt al percors cognarà se dèr ju co la tecniches e coi materièi del temp di metèi per realisèr dotrei èrc duré duc i dis. |
||
17. Mia reijes. Musega, naines e cianties ladinesN percors de descorida de la musega tradizionèla, una de la ativitèdes più aprijieèdes |
||
18. Pitores e coloresI pitores fascegn à caraterisà n trat de storia de la val con sie lonc viajes sajonèi e i ne à lascià trop da emparèr: la tecnica, i colores e i simboi che i durèa. Tel laboratorie i partezipanc proarà a meter en doura la tecniches tradizionèles de pitura. |
||
19. La speisa da zacan. La magnadiva tradizionèlaNOVITÀ!!! L’atività se met dant de analisèr l sistem de trasformazion, conservazion e consumazion di prodoc de sostentament che vegn ca da na economìa pureta e caraterisèda da condizions ambientèles senestres. *Se pel l meter adum co la vijites a la sezions sul teritorie del molin (13) e de la mèlga (12) a na vida da meter ensema na lingia e scontrèdes che dèsc l met de aer na vijion completa su l’argoment de l’alimentazion. |
||
20. Deric de vejinanza e giuridics te FasciaNOVITÀ!!! Tras l studie de veiea fontènes documentèles vegnarà portà dant n chèder storich sui aspec giuridics e legislatives che à determinà la vita politica e sozièla de la Comunità |
||
21. "L’invenzion de la Dolomites”. Storia del turism te FasciaNOVITÀ!!! Se pea via da “L’invenzion de la Dolomites” per n studie tel detai de l’evoluzion del turism te Fascia, dantfora event “d’elite” e dò fenomen turistich de gran emportanza, per ruèr al recognosciment de la Dolomites desche patrimonie de l’Unesco. Jeghes te gropes e osservazion de materièl d’archivie i servirà per n ultim confront te la sala del Museo dedichèda ai tempes neves. |
||
La mendranzes linguistiches de l'EuropaNOVITÀ!!! Na atività formativa spezifica su la mendranzes linguistiches che la podarà esser n didament de utol per l ensegnament trasversèl de l’educazion zivica. Se studiarà fora avisa la tematiches de la comunitèdes de mendranza e l conzet de lengaz ofizièl e de mèrelenga tel contest europeèn e de la region Trentin-Sudtirol. |
||
USANZES E TRADIZIONS |
||
22. Che fèjel pa l zeberchie? Mèscres e mascherèdes fascènesI filmac, l materièl iconografich e l contat diret con la faceres compagnarà i bec tel mond deletégol de la mascherèdes tradizionèles da carnascèr, olache i personajes medemi se viventarà tras jeghes e simulazions. *Per la classes del IV e V an, Se pel l meter adum col percors “Desleon Carnascèr!” (23/3) |
||
23. I colores de la festa1 - 4 scontrèdes da fèr ence una per una La cater unitèdes con apede ativitèdes de laboratorie, da fèr ence una per una, les à l’obietif de descorir la vita de la comunità ladina che ge va dò ai moments de la ritualità e de la festes e ai tempes de la natura. 2. Pìcol jech da nia e da pech3. Desleon Carnascèr!4. Viva i sposc! |
||
24. De spiz o de cuf?Usanzes da Pèsca te FasciaNOVITÀ!!! Se pea via da fontènes storiches, col ge vardèr a materièi de archivie e a ogec metui fora per la sales del Museo per cognoscer la tradizions da Pèsca e se dèr ju co la tecniches artejanèles veiores de entenjer i eves. |
||
25. Jù la facera! Mèscres e mascherèdes fascènesTras documents iconografics e filmac, se descorirà la mascherèdes tradizionèles *Per la Scola Mesèna, Se pel l meter adum col percors “Desleon Carnascèr!” (23/3). |
||
PERCORSC STORICH-ARTISTICS |
||
26. I tesores de la Pieif. Vijita a la pieif de Sèn JanLa vijita a l’antica pieif de Sèn Jan, un di maores ejempies de architetura gotich- alpina te Fascia, la darà l met de lejer a na vida critica l gran numer de operes artistiches raprejentèdes e la sarà n strument didatich ezelent per studièr tel menu la tematiches leèdes a la storia de l’èrt locala. L percors deida ence per entrodujer n muie de aspec de la storia de Fascia. *Se pel l meter adum co la vijita a la gejia de Sènt’Uiana (27). |
||
27. I mistères de Sènt’Uiana. Vijita a la gejia de Sènt'UianaLa gejia de Sènt’Uiana l’é un di fabricac religiousc più veies de Fascia, fata su te n lech primitif de cult precristian, rich de mistèr e teater de n muie de contìes. La vijita sarà l’ocajion per cognoscer la carateristiches di depenc a fresch e per descorir n ambient rich de testimonianzes de gran emportanza e de desvaliva epoches. *Se pel l meter adum co la vijita a la pieif de Sèn Jan (26). |
||
LA GRAN VERA 1914-1918 |
||
28. Vijita vidèda a la mostra1914-1918 “La Gran Vera” La Grande Guerra: Galizia, Dolomiti Percors de vijita a la mostra dela Gran Vera. L’atività, pissèda aldò de la desvaliva clasc, la é conseèda desche prum vèrech per se arvejinèr a l’argoment. *Se pel jontèr a la vijita generèla un o più laboratories tematics (29-34). |
||
29. La Gran Vera contaL’osservazion dal vif de la sacotanta sorts de fontènes metudes fora te la mostra, la darà l met de analisèr e entener l valor del document desche testimonianza storica |
||
30. La vita da duc i dis en temp de veraI tropes reperc e toc originèi metui fora te la mostra ge darà l met ai partezipanc de ge jir dò a vèlch moment de la vita di sudé e de la jent de Fascia, didan a chesta vida a entener miec la grieva condizions te cheles che se vivea endèna l conflit. |
||
31. La vera sa montDe gra a la scenografica recostruzion de trincees, ìtenes e postazions da mont, i bec podarà entener la realtà vivuda dai sudé, che i à cognù scombater te situazions grieves, n muie en aut e te condizions dejumènes. |
||
32. Scric de veraLejer e studièr fora i diaries scric en temp de vera dai sudé e da la jent de Fascia, ge darà l met ai partezipanc de entener tel menu i sentiments de chi che à scombatù en pruma linea e de chi che à vivù de persona la meseries del prum conflit mondièl. |
||
33. Dai Kriegsmaler a "Guerra alla guerra!"Tras la letura critica di chèdres di “Pitores de vera” (Kriegsmaler) e di retrac cruves de l’anarchic pazifist Ernst Friedrich, i partezipanc arà l met de entener l segnificat strategich de la propaganda de vera e de l meter a confront con chel manco cognosciù de l’anti-propaganda. |
||
34. Richard Löwy. Da la Gran Vera a la ShoahPercors tematich sul personaje de Richard Löwy, dant comandant ebreo de l’armèda austro-ungarica endèna la Gran Vera a Moena e dapodò vitima de l’olocaust. I students studiarà fora sia biografia col didament de materièi video e fotografics metui fora te la mostra. |
||
AUTRA PROPONETES |
||
Proponetes per l Turism ScolastichUna o più scontrèdes per cognoscer la storia, la cultura e la tradizions de la jent ladina, pissèdes per scoles en viac de formazion. Apede la sales del Museo Ladin, se podarà vijitèr ence la sezions sul teritorie e cerner anter la desvaliva tematiches portèdes dant. |
|
|
Projec en partenariatDuc i ensegnanc che à piajer e possibilità de realisèr con sia clas n projet educatif leà a la realtà ladina te sie aspec culturèi desvalives e spezifics, i podarà semper troèr ti Servijes Educatives na équipe metuda adum da esperc tel setor, te la comunicazion, te la linguistica e te la didatica museèla. I Servijes Educatives é a la leta per sporjer tant didament che colaborazions pratiches, con chela de meter en esser raporc de partenariat per projetèr e gestir ensema projec educatives spartian metodologìes, strategìes e obietives formatives. Amò apede, dotrei projec sperimenté ti egn passé i pel esser adaté ai besegnes de la desvaliva clasc o duré per peèr via co l’endrez de percorsc neves. |
|
Chiò te troes i link a la ressorses.