Archivie storich e leterèr

  • 140 

ARCHIVIE STORICH E LETERÈR

Te na sala aposta, sul prum partiment l é logà ju l Archivie storich. Se trata en gran pèrt del Fondo “Père Frumenzio Ghetta”, donà dal storich enstes al Istitut acioche duc i documents che trata de Fascia che el aea a la leta i vegne vardé via, conservé e valorisé te Majon di fascegn. 

Apede chest, enscin dai egn ’80 la Biblioteca stravèrda l “Fondo Iori” che l regoi documents de desvaliva sorts, da chi più veies che trata de la storia politica e sozièla de la Val enscin a canche la é passèda sot la Tèlia, a chi che revèrda la sociazions e i moviments ladins dal 1946 inant, enscin a chi su la vita e l’atività de Guido Iori Rocia enstes, estra che articoi de stampa e amò trop de auter.

N auter regoi amò, che l tol ite partidures, scric, letres, retrac, fotos e libres, l é chel metù adum dal Archivie “Canori-Piccoliori”. Se trata de documents de desvaliva sort che testemoniea de l’atività de scritor e musizist de Ermanno Zanoner da Moena, cognosciù col inom de èrt de Luigi Canori.

N archivie da recordèr l é ence l Archivie di spartic de musega de la “Società Filarmonica Vigo di Fassa”, jà passà tres n prum, enceben che grovech ordenament.

Apede chisc fonds se troa de etres archivies documentèi per ladin, en pèrt en forma originèla e en pèrt en copia fotostatica, che revèrda l secondo mez del XX secol: più tel menù, se trata del Archivie "Mazzel", regoi di tesć radiofonics de la trasmiscion “Dai Crepes del Sela” endrezèda via da don Massimiliano Mazzel, e del Archivie “Simon de Giulio” co na rica regoeta de tesć ladins de Simon de Giulio enstes.

Apede chisc doi archivies maores, te Istitut l é conservà ence regoetes mendres de de etres autores fascegn.

  

Novitèdes e evenc

Newsletter

Newsletter

novitèdes e informazions

Per restèr a contat col Istitut e col Museo e per ciapèr noscia novitèdes te envion a te enscinuèr a nosc servije de newsletter.

Majon di Fascegn