Servijes linguistics

  • 111 

Servijes linguistics

L Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” l é l’autorità scientifica enciarièda per la normazion linguistica del lengaz ladin e la tol su provediments con valor de ofizialità che revèrda ence la toponomastica.
(Cfr. Art. 14 de la lege 6/2008.)
L coordenament de l’atività linguistica del ent vegn portà inant da la repartizion Servijes linguistics. L ofize se dèsc ju con la lessicografia, co la banches de dac terminologiches on line e de la tecnologie per l lengaz; l coordenea la comiscione linguistica che monitorea la normes ortografiches e l deida l museo e la biblioteca te la redazion de tesć e comunicac; l é ence l referent per la traduzions e l ge stèsc do a la redazion de la publicazions dates fora da la “Majon di Fascegn”.

TECNOLOGIES PER L LENGAZ LADIN

I projec per la informatisazion del lengaz, struments e ressorses linguistiches, n patrimonie ades a la leta ence online

A partir dai egn Nonanta, l Istitut Cultural Ladin à dedicà la maor pèrt de sia atività linguistica a projec finalisé a la informatisazion e a la modernisazion del lengaz ladin, te n chèder de cooperazion con d’autra istituzions culturèles ladines.

Tel chèder de chisc projec, realisé ence de gra a la colaborazion de partner de gran valuta desche l’ITC-IRST de Trent, la firma Smallcodes de Firenze, l Centre d’Études Linguistiques pour l’Europe (CELE) e sie suzesor Forskningscentrum för Europeisk Flerspråkighet (F|E|F), l é stat lurà fora strumenc modergn per l svilup e la gestion de ressorses lessicales e testuèles e per l tratament automatich del lengaz

I strumenc e la ressorses linguistiches che l é stat binà ensema e lurà fora col didament de chesta neva tecnologia i é ades a la leta on-line a la miscion <www.ladintal.it>.

L LENGAZ, N PATRIMONIE DA DEFENER...

L Istitut Cultural Ladin à na pèrt zentrèla te la defendura, tel sostegn e te la promozion del lengaz ladin, l prum simbol identitèr de la comunanza fascèna.
Un di prumes obietives de l'atività culturèla l é chel de stravardèr l lengaz acioche no l se perde fora, tant te la doura che tel lessich patrimonièl. La politica de conservazion vegn metuda en doura col recuperèr e valorisèr l lessich tradizionèl tras la regoeta e l studie de la ressorses desponiboles. La fontènes toutes en conscidrazion tol ite regoetes lessicografiches, metudes ensema da dizionères e vocabolères scric per la maor pèrt te la seconda metà del XX secol, fontènes scrites, dantdaldut tesć de autores del post che te sia atività à descrit e testimonià sul papier l patrimonie tradizionèl de cultura, folclor, usanzes e mestieres de Fascia, e en ultima fontènes a ousc.

...E NA OPORTUNITÀ DA FÈR CRESCER

N auter obietif primèr de l'atività del Istitut l é chel de fèr a na vida che l ladin sie n lengaz modern, da poder durèr te duc i setores de la comunicazion, da l'aministrazion e la scola a la produzion leterèra e artistica.
Chest lurier, che anter l auter pel esser vedù te la rica produzion editorièla del Istitut, se met desche obietif chel de fèr doventèr l ladin n lengaz semper più vif: no n lengaz da museo, e nience, del auter vers, n lengaz da ofize, ma n lengaz con chel che se posse e se vobie comunichèr. Percheche chest program garate, no se pel fèr condemanco de la interazion con l’autra realtèdes culturèles e economiches che l é te val: la scola, i enc publics, la stampa, la istituzions culturèles, i operadores turistics e comerzièi.

L lengaz Ladin

I Ladins forma na comunità che vif te cinch valèdes dintorn l massif del Sela, te la Dolomites, olache amò anchecondì se rejona n lengaz da la reijes antiches. Enceben che i sie desvalives un dal auter, i idiomes de Gherdena, Badia, Fascia, Fodom e Ampez raprejenta variantes locales del medemo lengaz, l ladin, che l à te na posizion autonoma tel chèder di lengac romans o neolatins.

L ladin dolomitich (o ladin zentrèl; zirca 30.000 locutores) l raprejenta la pèrt zentrala de n sistem linguistich più gran che tol ite ence la pèrt di Grijons (Svizra) olache vegn rejonà l rumanc (o ladin ozidentèl: zirca 40.000 locutorrs), e la region Friul, col furlan (o ladin orientèl: passa 600.000 locutors).
Chisc trei raions l é la pèrt che resta de n teritorie roman più gran che enlouta jia da la fontènes del Ren enscin al Adriatich, che do se à smendrà e spartì su per via de la migrazions de popui e de la influenzes linguistiches che vegnia da la pianura padan-veneta.

L ordenament de la Region Autonoma Trentin - Sudtirol stravèrda i Ladins desche terz grop linguistich, apede l grop linguistich todesch e chel talian, ma ence la legislazion nazionèla met ite la comunanza ladina anter la mendranzes linguistiches recognosciudes aldò di prinzipies stabilii da l’art. 3 de la Costituzion talièna e ence da la lege chèder 482/99.

De più informazions se les troa sul sit www.vejin.com.

GRAFIA NEVA DEL LADIN FASCIAN

La ortografia del ladin fascian - enceben che la sie stata touta su belebon ti ultimes 10 egn do la publicazion de la Gramatica del ladin Fascian del 2001 - no la aea amò arjont n livel de stabilità e funzionalità deldut percacent.

Do la reformes maores del 1987 e del trat de temp 1994-2000 - che les à revardà la pruma dut l raion ladin dolomitich e la seconda soraldut Fascia e Gherdena - del 2010 l é stat portà dant na proponeta de revijion a livel interladin no touta su da duta la valèdes, che enveze à metù man a reformes ortografiches independentes: anter l 2015 e l 2019 Badia e Gherdena à ajornà sie sistem ortografich; Fodom l é do che l laora sun chest intervent e Ampezo no é amò intervegnù.

L Istitut cultural ladin de Fascia met fora con chest document na reforma ortografica per l ladin fascian, tel tor su la domana de la Scola ladina, del Comun General de Fascia e del mond de l’editoria de aer indicazions ofizièles e coerentes en cont de vèlch regola amò no deldut prezisa o de incongruenzes tel sistem da ades.

Con chest zil, con determinazion del Diretor n. 23 dai 17 de firé del 2021 “Costituzione di una Commissione linguistica per l’ortografia e la grammatica ladina fassana”, l Istitut cultural ladin à chiamà ite na Comiscion aposta metuda adum da esperc di desvalives enc.

Chesta reforma ortografica la pea via dal pont de veduda che la regola data à de besegn de vegnir durèda percheche se posse entener sia percacenza.
Soraldut l’aplicazion didatica l é l meso più utol te chesta direzion, ma ence la doura del lengaz scrit te la stampa e te la traduzion à uzà fora l besegn de intervenc de miorament o mudament.

Amò apede, l intervent l é possibol ence ajache tel temp la alfabetisazion ladina la é avenèda e miorèda e se pel jir tel vers de na foja de scriver madura, semper manco leèda a la caraterisazion “dialetèla”, che enveze l’à de besegn de entrodujer (ence) segnes grafics distintives per uzèr fora i elemenc tipics del lengaz e per desferenzièr elemenc gramaticai e fonetics tel medemo sistem linguistich.

Chest document à da valer desche strument divulgatif de didament per entener a na vida sorida e asvelta i mudaments porté dant. N lurier linguistich più scientifich e de aprofondiment l vegnarà metù a la leta ti ac di lurieres de la Comiscion. (desciarea la neva regoles ortografiches del Ladin Fascian).

  
Newsletter

Newsletter

novitèdes e informazions

Per restèr a contat col Istitut e col Museo e per ciapèr noscia novitèdes te envion a te enscinuèr a nosc servije de newsletter.

Majon di Fascegn