Museo Ladin - per n saer de piu

Museo Ladin de Fascia

Museo Ladin de Fascia

Ideà e projetà te sia strutura essenzièla fin dal 1979, l Museo Ladin à troà sia senta definitiva del 2001 te chest frabicat renovà aposta, do esser stat metù fora al scomenz te Tobià de la Pieif, dalaite del Istitut Cultural Ladin.

Apede i ojec, na pèrt n muie emportanta la é data da n sistem de 18 ponts informatives touch-screen, loghé fora per dut l percors: tras chisc se pel veder enscin a 80 curc filmac che revèrda argoments singoi de la espojizion, con audio originèl e tesć te più lengac: ladin, talian, todesch, ingleis e franzous.

A serèr dut l percors dotrei maxi schermes che permet de descorir amò de etres aspec de la cultura ladina e amò apede n post dedicà a la realtà virtuèla.

L projet del Museo l é stat pissà da Fabio Chiocchetti, enlouta diretor, dessema al antropologh Cesare Poppi.

L alestiment e la parbuda enveze i é stac luré fora dal studie de architetura Weber e Winterle, vidé da Ettore Sottsass, de la grafica se à enveze cruzià Giancarlo Stefanati.

Leà al Museo l é ence l inom de Milo Manara, desegnador de nonzech e fumetist, che, aposta per l Museo, l à fat na lingia de dessegnes sui personajes de la mitologia de Fascia: la Bregostèna, la Vivèna, la Stria e l Salvan.

  

Novitèdes e evenc

Newsletter

Newsletter

novitèdes e informazions

Per restèr a contat col Istitut e col Museo e per ciapèr noscia novitèdes te envion a te enscinuèr a nosc servije de newsletter.

Majon di Fascegn