I LADINs Dles DOLOMItes
I Ladins forma na comunità che vif te cinch valèdes dintorn l massif del Sela, te la Dolomites, olache amò anchecondì se rejona n lengaz da la reijes antiches. Enceben che i sie desvalives un da l’auter, i idiomes de Gherdena, Badia, Fascia, Fodom e Ampez raprejenta variantes locales del medemo lengaz, l ladin, che é te na posizion autonoma tel chèder di lengac romans o neolatins.
L ladin dolomitich (o ladin zentral; zirca 30.000 locutores) raprejenta la pèrt zentrala de n sistem linguistich più gran che tol ite ence la pèrt di Grijons (Svizra) olache se rejona l rumanc (o ladin ozidentèl: zirca 40.000 locutors), e la region Friul, con l furlan (o ladin orientèl: passa 700.000 locutors).
Chisc trei raions l’é la pèrt che resta de n teritorie roman più gran che enlouta jìa da la fontènes del Ren enscin a l’Adriatich, che dò se à smendrà e despartì per via de la migrazions de pòpui e de la influenzes linguistiches che vegnìa da la pianura padan-veneta.
L’ordenament de la Region Autonoma Trentin - Sudtirol stravèrda i Ladins desche terz grop linguistich, apede l grop linguistich todesch e chel talian, ma ence la legislazion nazionèla met ite la comunanza ladina anter la mendranzes linguistiches recognosciudes aldò di prinzipies stabilii da l’art. 3 de la Costituzion talièna.
Te la Ladinia dolomitica, enceben che la sie spartida aministrativamenter, la coscienza linguistica e l sentiment de l’identità à sia reijes e sostegn te n gran numer de sociazions, e amò apede, te chisc ùltimes egn, ence te l’òpera de istituzions e zentres de enrescida.