• 63 

MUSEO SUL TERITORIe

Estra la senta zentrèla, l Museo tol ite ence na lingia de Sezions metudes a jir ti paijes de la val, olache l'é stat recuperà strutures de enteress etnografich e culturèl: la Sia a Penìa e l Molin de Pèzol a Pera.

Amò apede l'é doi neva sezions, nasciude co l'intendiment de analisèr tematiches spezifiches e de valorisèr a na vida didatica regoete etnografiches de particolèr enteress:  L malghier  a Pera, L segat a Sèn Jan e L Stònt  a Ciampedel.

En ocajion del prum centené da canche l'é crepà fora la Pruma Vera, tel teater Navalge de Moena l'é stat metù a jir na mostra-event dal titol 1914-1918 "La Gran Vera". La Grande Guerra: Galizia, Dolomiti, nasciuda de gra al lurier de colaborazion anter enc, istituzions, sociazions culturèles e volantadives. 

Istituto Culturale Ladino “Majon di Fascegn” Museo Ladin de Fascia

La Sia

INFO

La Sia de penia

str. de Ciamp Trujan
Penìa (Cianacei)

Entrèda debant

Orarie
dal 1 de messèl ai 10 de setember
da la domenia al vender
(Sabeda serà)
10.00-12.00 / 16.00-19.00

Vijita vidèda
de vender h. 11.00
(da se prenotèr)
+39.0462.760182

Fora per l'an
su prenotazion
tel. +39.0462.760182 
(d'invern la sia no pel jir)

Autra vijites vidèdes demò su prenotazion

La Sia de penia

La Sia de Penìa l'é la ùltima sia "a la venezièna" amò en funzion te duta Fascia. Documentèda jà tel sec. XVI, anchecondì la se prejenta te sia strutura realisèda del 1929 dal marangon Giochelon da Pardac.

L restaure portà inant ti egn 1985-88 da Giuseppe Longo da Tieser à permetù de reduperèr deldut la strutura: anchecondì estra che per vijites vidèdes ai enjignes metui a jir per desmostrazion, la sia pel ence esser durèda per i besegnes dei sentadins de la frazion de Penìa.

De retorn a la mapa

L Molin

INFO

l Molin de Pèzol

str. Jumela
Pera - Sèn Jan di Fassa (TN)

Entrèda debant

Orarie
dal 1 de messèl ai 10 de setember
da la domenia al vender
(Sabeda serà)
10.00-12.00 / 16.00-19.00

Vijita vidèda
de jebia h. 11.00
(da se prenotèr)
+39.0462.760182

Fora per l'an
su prenotazion
tel: +39.0462.764089 - 760182 

Autra vijites vidèdes demò su prenotazion

l molin de pèzol

L Molin de Pèzol, de proprietà de la familia Rizzi (Salin) jà da l'Otcent, va amò aldidanché e sie enjignes per majenèr é formé da doi moles per la bièves e l pestin per l'orc, metui a jir da trei gran rodes da pèles.

Amò apede l'é ence la piles (n sistem primitif a moviment vertical per pestèr l'òrc), l molin da vent e duta l'autra massarìes del moliné.

Restaurà da l'artejan Giuseppe Longo da Tieser e inaugurà tel 1983, l Molin de Pèzol l'é stat la pruma sezion locala del Museo Ladin.

De retorn a la mapa

 

L Malghier

INFO

L Malghier

str. Dolomites 233
38036 Sèn Jan di Fassa

Entrèda debant

Orarie
dal 1 de messèl ai 10 de setember
da la domenia al vender
(Sabeda serà)
16.00-19.00

Vijita vidèda
de mercol h. 17.00
(da se prenotèr)
+39.0462.760182

Autra vijites vidèdes demò su prenotazion

L Malghier

La neva sezion del Museo Ladin la é loghèda te la senta de la Mèlga de Fascia e la é dedichèda a la èrt veiora de l'arlevament e del fèr smauz e formai, ativitèdes che ti sécoi à caraterisà l sistem economich de la Comunità de Fascia.

L lurier col lat, col smauz e col formai e la gestion comunitèra di pèscoi e de la monts tel jir di sécoi i vegn despieghé tras ogec, tesć e fotografìes che vegn cà da l'atività de regoeta etnografica portèda dant da l'Istitu Cultural Ladin per passa trent'egn, per ruèr enscin aldidanché e poder veder, tras la sales de produzion, coche laora la Mèlga anchecondì.

Zenza desmentièr che se podarà cercèr duc chisc prodoc te la boteiga lò apede.

De retorn a la mapa

 

L Segat

INFO

L Segat

Strada de Ruacia
Meida - Sèn Jan di Fassa (TN)

Entrèda debant

Orarie
dal 1 de messèl ai 10 de setember
da la domenia al vender
(Sabeda serà)
16.00-19.00

Vijita vidèda
da domenia a vender 17.00

Autra vijites vidèdes demò su prenotazion

L SEGAT

La neva Sezion sul teritorie de “L Segat” la é nasciuda, jà da sia projetazion, desche na strutura museèla caraterisèda da na gran atenzion a la didatica, che se compagna a la Sezion de “La Sia” ta Penia. Dedicà soraldut al confront anter la sies tradizionèles a èga e la tecniches modernes che se doura a lurèr l legnam, chest spazie dèsc ence l met de cognoscer duc i setores produtives leé al lurier del bosch.

A peèr via da la emportanza del desfrutament del bosch per la comunanza de Fascia ti sécoi, se podarà cognoscer la essenzes prinzipèles del post e cognoscer trei mestieres leé al lurier primèr del legnam: l boschier, l segat e l marangon.

Vigniun de chisc setores é portà dant da tesć, retrac storics, ogec etnografics e filmac touc sù ti egn da l’Istitut Cultural Ladin, e, anter chisc, se tol fora la gran colezion “Bepo e Jan Cherlo” da Moena, che vegn cà da na familia de marangons da cater generazions.

L’é stat possìbol meter a jir chesta sezion de gra a la colaborazion co l’A.S.U.C. de Poza che à metù a la leta la sales de la Sia de Meida, metuda a nef, e co la Scola Ladina de Fascia che à tout pèrt ai momenc
de projetazion e a la realisazion di materièi didatics col projet “Dò l troi del legn”.

De retorn a la mapa

 

La Gran Vera

INFO

Mostra
1914-1918 "La Gran Vera"
Moena, Teater Navalge
 

Orarie, priesc e vijites vidèdes

www.granvera.it

 

Atività Didattica de la Gran Vera
per endrez di Servijes Educatives del Museo Ladin
didattica@istladin.net

tel. +39.0462.760182


Desciarea la brochure di percorsc de la Didatica de la Gran Vera 

CATALOGH DE LA MOSTRA ON LINE TE LA MEDIATECA LADINA

1914-1918 "LA GRAN VERA" GALIZIA, DOLOMITES

Per i cent egn dal scomenz de la Gran Vera, l Comun de Moena, l'Istitut Cultural Ladin e la Sociazion culturèla “Sul Fronte dei Ricordi”, col sostegn del Comun General de Fascia, i à realisà n'esposizion tematica che porta dant i evenc de vera dal front austro-rus (Galizia-Bucovina-Volina) enfin a la vera a l’auta sui monts de Fascia e Fiem, per recordèr no demò i fac storics ma soraldut sie efec su la jent del post.

Cher de l'esposizion l’é dantdaldut la colezion “Simonetti - Caimi”, con passa 20 mondures da zacan, reperc, retrac, e c.i., en dut beleche mile tòc che é stac metui a la leta dal Museo Ladin de Fascia, con apede amò da etres reperc de colezions privates.

La mostra se dejouc sun cater sezions staboles (Galizia 1914, La trincea, Dolomites 1915 e Vera a la Vera!), che troa lèrga ti gregn spazies del Teater Navalge de Moena, olache vegn dant un dò l’auter diorames zis scenografics, vedrines tematiches, placac con tesć, retrac da zacan e gigantografìes, che met ensema na esposizion de presciapech 500 metres cadrac. Amò apede, ogne an la mostra tol ite na sezion temporana dedichèda a n tem particolèr: "Èrt e Standschützen", "1916: Taliegn a l'Assaut!" e per l'istà 2017 "Richard Löwy, n judier a Moena".

Ideatores e curadores de la mostra l’é Michele Simonetti Federspiel e Mauro Caimi, conservatores onorères del Museo Ladin; i alestiments é stac realisé col didament operatif di volontadives de la Sociazion “Sul Fronte dei Ricordi”, che se cruzia ence de endrezèr i percorsc vidé sui lesc del front sun Costabela, Sèn Pelegrin e Boce.

De retorn a la mapa

 

L Stònt

INFO

L Stònt

str. Pent de Sera
Campitello di Fassa (TN)

Entrèda debant

Orarie
dal 1 de messèl ai 10 de setember
da la domenia al vender
(Sabeda serà)
16.00-19.00

Vijita vidèda
da domenia a vender h. 17.00

Info
Comun de Ciampedel

tel: +39.0462.750330
info@comune.campitellodifassa.tn.it

Museo Ladin de Fascia
tel.+ 39.0462.760182
museo@istladin.net

Autra vijites vidèdes demò su prenotazion            

l stònt

Te duc i maores paìjes e te vigni zità del veie Tirol l’era n lech olache i omegn bogn de durèr èrmes da fech se arcedèa a trèr al tulac: n picol fabricat de legn o mur, con n gran avertor da olache se podea spièr i tulaces, metui a desvaliva distanzes.

L spirit de la veiora milizies populères che n’outa aea da defener la patria tiroleisa, recognosciudes da l’Emperador del 1511, l’é passà te l’Otcent te la libera sociazions di Standschützen, chiamé Scìzeres per ladin e “Bersaglieri immatricolati” per talian.

L Stònt imperièl-regio comunèl de Ciampedel l’é la soula testimonianza de na storia secolèra, conservà enscin aldidanché te val: fat sù del 1905, l’é stat en doura enscin canche l’é crepà fora la Gran Vera.

De retorn a la mapa

 

 

 

 

 

 

 

 

Booklet - La sezions sul teritorie

Booklet "Le sezioni sul territorio"

Download ITALIANO/LADIN

Download DEUTSCH/ENGLISH

Evenc

Shop

Newsletter

Per restèr en contat con l'Istitut e l Museo e ciapèr nesc agiornaments te envion a te enscinuèr a nosc nef servije de newsletter.

Cookies | Web Policy | Impressum | Sitemap | P.IVA 00379240229