Majon di fascegn
Istitut Cultural Ladin, Museo Ladin e Biblioteca Père Frumenzio Ghetta: pea via da anché na neva parbuda.
ai 21 de oril 2022
Do un an de zelebrazions e restruturazion, olache la ativitèdes é states portèdes dant con chela de spartir l medemo zil, se à palesà l besegn de renovèr la parbuda istituzionèla. N mudament vegnù fora da la volontà de meter adum, ence tel logo, i valores sun chi che se poja l stravardament de l’identità ladina te sie desvalives setores: linguistich, folcloristich, storich e culturèl.
“Cognoscenza, ma ence coscienza ladina, per n lengaz vif e feruscol, fat de jent che - da sia majon e tres la storia, la cultura, l stèr adum e la gaissa de tramanèr - la tegn su l fech de la partegnuda, per se fèr recognoscer semper de più ence da fora”.
Chesta declarazion de intenc, scrita e renovèda respet al passà, la é averta e la va te doi direzions. Per la meter en esser se ge é jit do e se ge jirà do al troi de l’integrazion anter encèries istituzionèles e vita ladina da vigni dì; se trata de ponts fondamentèi del percheche sion chiò e olache vegn metù dant la persones, l popul ladin, che ge dèsc luster enstes a na realtà che paa dassen la speisa cognoscer e uzèr fora.
La parbuda che aon cernù desche identità per noscia istituzion la é dassen ambiziousa, ma tel medemo temp perfeta. Pisson che la die fora ben la volontà de nosc grop de arvejinèr noscia ativitèdes ai sentadins, con chela de fèr crescer l sentiment de partegnuda che cognassane esser stolc de fèr cognoscer.
Do meisc de lurier e enrescida, tel vardèr fora i miores enc e musees de dut l mond e col se meter en disciscion, sion rué a endrezèr na neva parbuda (no demò n logo), na sort de scrign de desvaliva fegures che l darà l met de esser semper recognosciui desche grop enceben che spartii te setores: la atività del Istitut Cultural, del Museo e de la Biblioteca cogn esser toutes fora inout da nesc utenc.
ades aon n simbol sorì da identifichèr e rich de contegnui che pel esser conté e enrescii fora. N simbol che se recognosc, ence lascian da na man cultura e lengaz, ma pien de nesc valores fondamentèi. N simbol minimalist, contemporan e tel medemo temp fat da trac veiores, desche dessegné tel crep e che l recorda, co na pruma veièda, la capazità de se rejonèr.
L nef logo l é n dessegn scempie, sćiantif e pien de segnificat, desche chel che fajessa n bez. L recorda la forza del dialogh e de la condivijion, se veit ite i particolères essenzièi di detaes architetonics del Tobià de la Pieif e l se lea a reijes linguistiches veiores con sie segnes lineères e curiousc.
L nef logo donca l recognosc te la “Majon di Fascegn” la ativitèdes linguistiches, archivistiches, e etnografiches de la Istituzion; l é na sort de scrign de desvaliva fegures con na vijion soula, che l darà l met de esser semper recognosciui desche grop enceben che ti desvalives setores de intervent.
“Aon volù viventèr la prejentazion de la neva parbuda istituzionèla del Istitut ladin, de la Biblioteca e del Museo con n video messaje, anunzià dantfora da curc video da marevea che per dotrei setemènes i à soscedà la curiosità de la jent. Sion jic inant co la emprometuda fata dal ent del 2021 tras l messaje «Mia majon, mia storia, mia parlèda»: de jir fora per la strèdes e da la portes de tobià per portèr deretorn la jent tel lech de cultura ladina per ezelenza, te la Majon di Fascegn, voluda e domanèda da chi che dant da nos a fac su chisc lesc e ge à volù ben. Garantion de tegnir su l passà e, tel medemo temp, de endrezèr l davegnir. L an 2021 ge à dat forma a chisc doi moments, col tor te bec, joegn, jent grana e de età te la medema storia, per se recordèr, zelebrèr, ge dèr de retorn al teritorie, ma ence per fèr su sun chest palinsest storich, linguistich e identitèr zeche da nef da ge lascèr ai ladins del davegnir, omegn e femenes che portarà inant noscia identità. Aon emprometù, responet e se aon fidà mudèr; aon sperimentà e aon scutà ence chi che à portà dant con gaissa neva idees, chi che la pissèa autramenter, percheche duc sion ladins.
Aon sotscrit neva aleanzes anter chel che l é stat e chel che cognarà amò vegnir, percheche chesta l é la terza miscion de nosc ent, con chela de meter a la leta la cognoscenzes tras prozesc de raport direto anter enrescida e sozietà zivila e imprenditorièla, per engaissèr la crescimonia economica e sozièla e per contribuir a na rei de benstèr sostenibol, che no l pel fèr con de manco de tor ite la cognoscenza e la doura de sia reijes identitères”. (Sabrina Rasom, diretora)
L autor del logo l é Lorenzo Cattoni de Killeridea, la consulenza de comunicazion de la espertes Giovanna Bazzanella e Giulia De Martin de Bee-Atelier.
Vèrda l video!
Doventa ence tu protagonist del nef logo! Tol pèrt a la scomenzadiva “Mia Majon di Fascegn”.
Tel dèr fora l nef logo, la Majon di Fascegn met dant na endesfida gustegola con chela engaissèr a tor pèrt e a condivider.
Envion donca duc i creatives - femenes, bec, omegn, jent grana e de età - a desćiarièr l logo (link) o o a se oujer a la Majon di Fascegn al numer 0462/764267 o a la direzion info@istladin.net per aer na copia stampèda fora da riprodujer coche ge sa più bel: col recam, col acherle, con n dessegn o n depent, zipià o cojì, stampà en 3D e con materièi deldut desvalives.
I contribuc, unics e originèi, cognarà vegnir porté ite te senta del Istitut ladin dant che sie fora i 31 de mé. Ai 10 de jugn, canche averjarà l Museo ladin per d’istà, i prodoc sarà metui fora e premié.