Novità editorièles
Mie istà sun Tamion
Fernando Brunel ne conta i recorc del 1961. L’era n bez de 13 egn canche sie père l l’à manà pèster sun Tamion. Ruèa i prumes foresć, sun stradon passèa vèlch auto ma la vita de la jent de Tamion la jìa dò l jir de la sajons, di dis: lurèr da n scur a l’auter, te stala, ciamp e pra. La publicazion porta dant passa 200 piates scrites a na vida scempia ma rencurèda, fornides ence de bie retrac che la jent de Tamion à tirà fora de crigna per l’ocajion e de vèlch chèder depnt da l’autor enstes. L’é recorc personèi de Fernando, de sie istà da pèster te cèsa con Luijio e Virginia, de la jent da Tamion, recorc de n istà che l’é restà te sie cher e che ades l vel spartir con duc si letores.
Editor: Union di Ladins
Autor: Fernando Brunel
Data edizion: 2020
SAGGI DI ANTROPOLOGIA LADINA E ALPINA
VOLUME 1 NARRATIVA ORALE E RAPPRESENTAZIONI
VOLUME 2 CARNEVALE E RITUALITÀ
VOLUME 3 STORIA, SOCIETÀ E CULTURA MATERIALE
La “trilogia” la bina adum i studies che l’antropologh Cesare Poppi ge à dedicà a la cultura popolèra de Fascia, de la Ladinia e de la Èlpes più en generèl, te passa carant’egn de inrescides e de reflescions. L’é stat metù a una i contribuc dediché dal studious a la contìes dela tradizion orala, i studies sul carnascèr e la ritualità e danùltima chi che revèrda i aspec storich-soziologics, la cultura materièla e l tem de l’identità.
Frut de egn e egn de studies e de “osservazion partezipanta”, chisc trei libres l’è per nos desche i sasc da ciantonal olache poja i fondamenc de la cèsa ladina, ma tel medemo temp l’è n contribut de gran valuta e mesura sport a l’Antropologia sozièla e a duta la comunanza scientifica.
Autor: Poppi Cesare
Colèna: Studi e Ricerche
Data edizion: 2019-2020
L Segnor de Dolèda
e autre contìe
Chesta publicazion l’é l’opera pruma de n joen scritor che pesćia de pien te la tradizion per contèr del dì d’anché, e che se mesura zenza se la enfenjer co la gran arpejon del passà per portèr dant na riflescion sotila sul raport anter la generazions te dant dal jir del Temp che dut majena e muda.
Tredesc “contìes”, con tant de prologh e epilogh, piates de narativa moderna e descantèda, ricia de referimenc a la letradura (ladina e no ladina), viventèda da personajes inventé, omegn e femenes, joegn e veies, ma duc trac fora da la “vita vera”, col bon e l zomp che la realtà comporta.
Fegures de na umanità da spes dolenta e trata endò, opuramenter rustia, entorta e melsegura te dant dai dejejes porté dal mudament, che ampò ne spenc amò n’outa a “cialar sul davegnir”.
Editore: Union di ladins – grop ladin da Moena - Istitut Cultural Ladin
Autore: Armin Chiocchetti
Collana: L dragonzel
Data edizion: 2020
LULI e i colores
Se trata de la contìa de n pìcol strion che à inom LULI che con sia bacheta magica vel encolorir dut l mond e meter mingol de magìa dutintorn.
Na vida gustégola per emparèr l’inom di colores per ladin.
Editor: Istitut Cultural Ladin
Autor: Arianna Iori
Dessegnes: Romana Andělová
Data edizion: 2020
I Colori delle Dolomiti
N viac anter i colores de la Dolomites, anter troes erc e panorames da tor l fià, coi spic che se tenc de checen al fiorir del soreie e che vegn fac ite dai raes de la luna filé soranet dai morchies. Colores del ciel e del crep che se mesceida con chi di bosć, di pré, de la valèdes, di ruves, di leghes da mont e di fiores de la tera dolomitana. Tera da maravea, che encanta duchenc, chi che va sa mont desche chi che va a crepes.
L'era n temp olache chest encant l'era più “reèl” che zenza: enlouta la jent da mont la convivea con strìes, anguanes, draghes e salvans. Dò l’é vegnù l temp de sia descorida e l “Re” l'à arjont la “Reìna”, la fajan cognoscer a l'umanità.
Anchecondì la Dolomites é cognosciudes fora per dut l mond, chiam per i tenc pascioné de crespes. Chiò les vegnarà palesèdes tras lejendes, veritèdes, mistères e curiositèdes: n viac da color che menarà l letor a viver la contìa.
Editor: Athesia Tappeiner Curcu Genovese
Autor: Alberta Rossi
Dessegnes: Filippo Vinante
Data edizion: 2020