ATIVITèdes DIDATICHEs
SCHEM DE L'OFERTA
Contacontìes - Ciacia a l'endizie
![]() |
SCUOLA DELL'INFANZIA - III ANNO |
LABORATORIO 1 incontro - 3 ore circa
Il racconto di alcune leggende ladine e una divertente caccia al tesoro con indizi conducono i bambini a scoprire alcuni oggetti chiave esposti nelle sale del museo e a comporre un puzzle finale a squadre.
Giacomina e sie amisc
![]() |
SCOLINA - III AN |
![]() |
SCOLA POPULÈRA - I AN |
PERCORS 1/2 scontrèdes*
Na storia lurèda fora apontin per l’atività didatica, l’esplorazion de la sales del Museo, jeghes de moviment e cianzons darà l met de cognoscer i lurieres che porta a la produzion de la farina per fèr pan.
* Possibilità de jontèr apede l percors sul pan, la vijita al molin e de fèr la pruma scontrèda te clasc.
La Crepa Spavides
![]() |
SCOLINA - III AN |
![]() |
SCOLA POPULÈRA - I e II AN |
LABORATORIE 1 scontrèda*
La contìa de la Crepa Spavides é metuda en esser sot i eies di bec che, mudé te pìcoi morchies, vegnarà tiré ite te ativitèdes de laboratorie. Se empararà a filèr l lumenous de la luna fajan entreciamenc scempies, ence con la doura de pìcoi telees e de etres strumenc fac aldò.
* Un an scì e un an no e demò de mèrz/oril. Per la dates se oujer ai Servijes Educatives
Marisana e l fus de or
![]() |
SCOLINA - III AN |
![]() |
SCOLA POPULÈRA - I e II AN |
LABORATORIE 1 scontrèda*
Tras la contìa La tousa valenta i pìcoi che tol pèrt sarà mené dai protagonisć de la contìa enstesc a vardèr i ogec metui fora te vèlch sala, enveze te la seconda pèrt de la scontrèda i bec podarà se sproèr te na deletegola atività pratica.
* Un an scì e un an no e demò de mèrz/oril. Per la dates se oujer ai Servijes Educatives
Dò l troi de la contìes
![]() |
SCOLINA - III AN |
![]() |
SCOLA POPULÈRA - IV e V AN |
RAIDA 1 scontrèda de 4 ores* (en colaborazion col Refuge Gardecia)
Dò aer scontrà i personajes de la contìes de la tradizion fascèna te stua del Museo, l percors va inant tel ream de Re Laurin, che l menarà i bec dò l troi anter Ciampedìe e Gardecia, per descorir sie anter la più bela contìes del Ciadenac.
* D’aisciuda e d’uton canche va la forenadoa.
I lurieres de Messèl
![]() |
SCOLA POPULÈRA - II AN |
PERCORS 2 scontrèdes*
La Contìa de Messèl de Simon de Giulio, che conta del fèr con fegn, doventa pre-test per cognoscer da vejin i bens de la cultura materièla metui fora te la sales e ordir via jeghes e enrescides de grop.
* Possibilità de fèr la seconda scontrèda te clasc.
Pan un, pan doi, pan trei... La panificazione tradizionale
![]() |
SCOLA POPULÈRA - I e II AN |
PERCORS 1 scontrèda*
Farina, èga e gherm: coluna éla la magìa che mudèa chisc scempies ingredienc te n bon panet? L’atività la didarà a descorir i secrec de coche se fajea pan n’outa col didament di ogec etnografics e na gustegola atività de laboratorie dajarà l met ai bec de meter la mans en pèsta!
* Se pel integrèr l’atività didatica col percors “Giacomina e sie amisc” e co la vijita al Molin de Pezol.
Dò l troi del legn. Lungo il sentiero del legno
![]() |
SCUOLA PRIMARIA - I, II e III ANNO |
PERCORSO 1 incontro - 2 ore
Il nuovo percorso didattico è volto alla scoperta del legno e dei lavori tradizionali ad esso legati. Partendo dall’elemento primario del bosco i bambini intraprendono un gioco ludico e sensoriale alla scoperta delle essenze tipiche di questo ambiente.
Dò l troi del legn. Dal bosch a la sia
![]() |
SCOLA POPULÈRA - I, II e III AN |
PERCORS 1 scontrèda*
Te la neva sezion sul teritorie del Museo i bec scomenzarà n viac de esplorazion e stimolazion sensorièla che ge darà l met de descorir e recognoscer la essenzes tipiches del bosch. Amò apede, i sacotenc èrc metui fora e i suporc multimedièi che l’é te la sezion ge darà l met ai bec de emparèr a cognoscer da vejin i mestieres tradizionèi del boschier, del segat e del marangon.
* Se pel integrèr l’atività co la vijita a la sia de Penìa.
“Chel dal formai…”. La caseificazione ieri e oggi
![]() |
SCOLA POPULÈRA - II AN |
LABORATORIE 1 scontrèda*
L’atività se dejouc te la mèlga de Fascia a Pera. La pruma pèrt vegnarà portèda dant te la sala espositiva de la neva sezion del museo “L malghier – La caseificazione”, olache se rejonarà di desvalives lurieres leé al lat aldò del sistèm tradizionèl de fèr formai. Te la seconda pèrt l grop vijiterà la sales produtives de la mèlga a na vida da poder osservèr delvers dut l lurier.
* La vijita a la mèlga pel esser fata da la classes de ogne orden e livel.
Che fèjel pa l Zeberchie? Mèscres e mascherèdes fascènes
![]() |
SCOLA POPULÈRA - II, III, IV e V AN |
PERCORS 1 scontrèda*
I filmac, l materièl iconografich e l contat diret con la faceres menarà i bec tel mond deletégol de la mascherèdes tradizionèles da carnascèr, olache i personajes enstesc se viventarà tras jeghes e simulazions.
* Per la classes del IV e V an, possibilità de jontèr apede l percors “Desleon Carnascèr!”
Gé stae sai Pigui. Da la selesc al fer
![]() |
SCOLA POPULÈRA - III AN |
LABORATORIE: 1 scontrèda*
L’analisa del ciaslir retich del Dos di Pigui e de chel che l’é stat troà lassù, darà l met de meter ensema la carateristiches e la ativitèdes prinzipales de la vita del vilaje preistorich. Amò apede, chi che tolarà pèrt al percors podarà se arvejinèr a la tecniches e i materièi del temp di metèi per realisèr dotrei èrc per la vita da duc i dis.
* L percors sera sù l’argoment de la preistoria scomenzà coi ciaciadores del Mesolitich
Mie paìsc zacan e anchecondì
![]() |
SCOLA POPULÈRA - III AN |
PERCORS 2 scontrèdes*
N percors out a la descorida del teritorie fascian fora per la strèdes prinzipales di paìjes da olache vegn i bec. Na selezion de retrac da zacan e na raida sul teritorie darà l met de meter ju na mapa di posć e di fabricac de maor emportanza.
* Pruma scontrèda te clasc, seconda scontrèda raida te paìsc.
L’era n’outa... Salvans, Bregostènes e etres amò
![]() |
SCOLA POPULÈRA - III, IV e V AN |
PERCORS 2 scontrèdes*
Fora per la sales de Museo i bec descorirà i lesc olache zacan se se passèa l saer, per dapò emparèr a cognoscer i personajes de la tradizion orala fascèna tras gustégoi jeghes, filmac e dramatisazions.
* Possibilità de jontèr apede l percors “Dò l troi de la contìes”
Mia reijes. Mùsega, naines e cianties ladines
![]() |
SCOLA POPULÈRA - V AN |
PERCORS 1 scontrèda
L percors didatich l’à chela de ge fèr descorir ai scolees i desferenc aspec leé a la musega tradizionèla, tras l studie de la ativitèdes e di viajes fac dai museganc fascegn, de la desferenta sorts de musega e di strumenc duré, passan per la ciantia populèra e la naines. Noscia tradizion musicala e canora sarà confrontèda con chela de autra mendranzes.
I secrec del Latemàr
![]() |
SCOLA POPULÈRA - III, IV e V AN |
RAIDA 1 scontrèda
L’atività didatica vel menèr i joegn partezipanc no demò a la descorida de la contìes e di personajes de la tradizion a ousc fascèna, ma la vel ence fèr cognoscer n lech magich, l Latemàr, dassen n “mont encantesimà”, scrign de tesores sconec, cèsa de jent misteriousa e teater de batalies epiches...
Śira molin, sièla e orc fin. Jon a veder l molin
![]() |
SCOLA POPULÈRA |
|
SCOLA MESÈNA |
|
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 scontrèda*
La vijita scomenza dal defora del Molin de Pèzol olache se pel amò veder la roa, i vegn e l sistem de trasmiscion de la trei gran rodes a pèles metudes a jir da la spenta de l’èga. Dal daìte enveze se podarà osservèr da vejin l sistem mecanich de funzionament del molin, duta la pèrts de la strutura e i tropes èrc del moliné.
* Possibilità de jontèr apede l’atività didatica “Giacomina e i sie amisc” e “Pan un, pan doi, pan trei”.
L trùnden del Rò. Jon a veder la sia
![]() |
SCOLA POPULÈRA |
|
SCOLA MESÈNA |
|
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 scontrèda*
La Sia de Penìa l’é l’ùltim ejempie amò en doura de sia a èga “a la venezièna” che se troa te Fascia. La vijità darà l met de veder la sia en atività e de analisèr delvers dut l mecanism; l’atività che se met dant pel esser de ùtol per entrodujer l studie del legn tant te sia funzion de materia pruma che per l’aprofondiment de la desvaliva fases de sie sfrutament e de sia doura.
* Possibilità de jontèr apede la vijita a la neva sezion del Museo “L Segat” a Meida e amò apede la ativitèdes didatiches “Pitores e colores” e “Ju la facera! Mèscres e mascherèdes fascènes”.
L Segat. Visita alla segheria frazionale di Pozza
![]() |
SCUOLA PRIMARIA IV e V ANNO |
|
SCUOLA SECONDARIA DI I GR. |
|
SCUOLA SECONDARIA DI II GR. |
PERCORSO 1 incontro - 1 ora
Attraverso la visione di brevi filmati e della ricca collezione di attrezzi di “Bepo e Jan Cherlo” si conosceranno i vari mestieri legati alla silvicoltura: il boscaiolo, il segantino e il carpentiere, in un confronto tra le antiche segherie e quelle moderne.
I colores de la festa
![]() |
SCOLA POPULÈRA - IV e V AN |
![]() |
SCOLA MESÈNA - I e II AN |
PERCORS 1- 4 scontrèdes
Cater unitèdes con apede ativitèdes de laboratorie, da durèr ence una per una, les à l fin de fèr descorir la vita de la comunità ladina segnèda dai moments de la ritualità, da la festes e dai tempes de la natura.
2. Picol jech da nia e da pech
3. Desleon Carnascèr!
4. E viva i sposc!
Pitores e colores
![]() |
SCOLA POPULÈRA - IV e V AN |
![]() |
SCOLA MESÈNA |
PERCORS 1 scontrèda + LABORATORIE 1 scontrèda
I pitores fascegn à segnà n trat de storia de la val con sie lonc viajes sajonèi e i ne à lascià trop da emparèr: la tecnica, i colores e i sìmboi che i durèa. Tel laboratorie i partezipanc proerà a meter en doura la tecniches tradizionèles de pitura.
La Gran Vera te Fascia
![]() |
SCOLA MESÈNA - III AN |
PERCORS 1 - 2 scontrèdes
L’osservazion e l contat diret co na gran selezion de ogec originèi e la letura de tesć touc cà da memories scrites consentirà de entener deldut la grieva condizions de vita endèna la Pruma Vera Mondièla, con na atenzion particolèra a la popolazion fascèna.
Magìa di simboi: la stria te pegna
![]() |
SCOLA MESÈNA |
PERCORS 1-2 scontrèdes
Vivènes, salvans e autra fegures de la contìes de la tradizion orala, viventarà l percors envers la descorida del leam anter l mond di omegn e la leges de la natura. Capir i sìmboi e la cherdenzes che à sia reijes ti lurieres e ti èrc didarà dò a i reprodujer col dessegn.
L Stont. Visita al Casino di bersaglio di Campitello
![]() |
SCUOLA SECONDARIA DI I GR. |
![]() |
SCUOLA SECONDARIA DI II GR. |
PERCORSO 1 incontro - 1 ora
La nuova sezione museale ha recuperato un altro tassello della storia di Fassa al tempo dell’Impero Austro Ungarico. Nel piccolo edificio restaurato si possono osservare le postazioni da cui i Scìzeres, gli Standschützen, si esercitavano nel tiro a segno, per scoprire, attraverso i filmati e gli oggetti etnografici, lo spirito delle antiche milizie volontarie.
I tesores de la Pieif. Visita storico-artistica alla Pieve di San Giovanni
![]() |
SCOLA MESÈNA - II e III AN |
![]() |
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 scontrèda*
La vijita a l’antica Pieif de Sèn Jan, un di maores ejempies de architetura gotico-alpina te Fascia, darà l met de osservèr delvers l gran numer de operes artistiches raprejentèdes, sarà n strument didatich ezelent per studièr a fon la tematiches leèdes a la storia de l’èrt locala e la podarà ence esser de ùtol per entrodujer n muie de aspec de la storia de la val de Fascia.
* Possibilità de jontèr apede la vijita a la gejia de Sènt’Uiana
I mistères de Sènt’Uiana. Visita storico-artistica al Santuario di S. Giuliana
![]() |
SCOLA MESÈNA - II e III AN |
![]() |
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 scontrèda*
La gejia de Sènt’Uiana l’é un di fabricac religiousc più veies de Fascia, fata sù te n lech primitif de cult precristian, rich de mistèr e teater de n muie de contìes. La vijità sarà l’ocajion per scomenzèr via n viac enteressant a la descorida de n ambient rich de testimonianzes storiches e artistiches de gran emportanza.
* Possibilità de jontèr apede la vijita a la Pieif de Sèn Jan.
Ju la facera! Mèscres e mascherèdes fascènes
![]() |
SCOLA MESÈNA |
![]() |
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 scontrèda*
Tras documents iconografics e filmac, se descorirà la mascherèdes tradizionèles da carnascèr, per entener i secrec per realisèr la faceres de legn e per analisèr la carateristiches codifichèdes tel comportament di desvalives personajes.
* Per la Scola Mesèna, possibilità de jontèr apede l percors “Desleon carnascèr!”
Preistoria te museo. Preistoria al museo
![]() |
SCUOLA SECONDARIA DI II GR. - II e III ANNO |
PERCORSO 1 incontro - 2 ore
Nella sala dell’archeologia gli studenti apprendono i tempi e le modalità della prima colonizzazione della valle attraverso le ricostruzioni del cacciatore, del pastore e del villaggio neolitico dei Pigui sopra Mazzin. La visione dei filmati e dei reperti funge da supporto al lavoro su apposite schede.
Turism te Fascia. Turismo in Val di Fassa
![]() |
SCUOLA SECONDARIA DI II GR. - III, IV e V ANNO |
PERCORSO 1 incontro - 2 ore
Attraverso la visione di una presentazione multimediale ricca di documenti e fotografie dell’epoca si apprendono le dinamiche che hanno trasformato l’economia della valle dall’arrivo dei primi esploratori fino all’esplosione del turismo di massa. I ragazzi osservano documenti originali ed elaborano schede d’osservazione.
Lejendes e fegures mitologiches. Leggende e figure mitologiche
![]() |
SCUOLA SECONDARIA DI II GR. - III, IV e V ANNO |
PERCORSO 1 incontro - 2 ore
I ragazzi scoprono le più belle leggende ladine quale patrimonio della tradizione orale, codificata dai più rinomati studiosi della cultura locale. Attraverso letture e brani audio e filmati multimediali imparano a conoscere i vari personaggi di cui descriveranno i tratti distintivi.
Proponetes per l Turism Scolastich
![]() |
SCOLA AUTES |
PERCORS 1 o più scontrèdes
N percors spartì te de più scontrèdes, studià fora apontin per jir ite più sot te la storia, la cultura e la tradizions de l'etnìa ladina, se lascian mìngol de temp ence per de autra ativitèdes. Apede la sales del Museo Ladin, se podarà vijitèr ence la Sezions sul teritorie e cerner anter la desvaliva tematiches portèdes dant.
Projec en partenariat
![]() |
|
![]() |
![]() |
PER DUC |
Duc i ensegnanc che à piajer e possibilità de realisèr con sia clas n projet educatif leà a la realtà ladina te sie aspec culturèi desvalives e spezifics podarà semper troèr ti Servijes Educatives na équipe museala, fata de esperc tel setor ladin, te la comunicazion, te la linguistica e te la didatica museala.
I Servijes Educatives é a la leta per sporjer tant n didament che colaborazions pratiches, per meter en esser raporc de partenariat, per projetèr e gestir ensema projec educatives caraterisé dai medemi obietives e strategìes formatives.
Amò apede, valgugn projec sperimenté ti egn passé pel esser adaté ai besegnes de la desvaliva classes o duré desche pont de scomenz per percorsc neves. Anter la tematiches metudes dant se pel troèr per ejempie:
-
L Melaur. L museo e sie tesores
-
Trames e ordì. Storia e preistoria te museo
-
La stries de Fascia
-
L turism te fascia